1
¿Persépolis fue la capital de un imperio?
Sí.
¿Persépolis cayó?
Sí.
¿Alejandro Magno la arrasó?
Sí.
Y no.
2
Bienaventurados los que se doblegan
porque humildes agachan la cabeza
como si quisieran oír los susurros
subterráneos del agua.
Afortunado aquel que sabe que vivir
es aprender a ahogarse
más de una vez
más de una vez
en el mismo río
hasta que le crezcan nuevos pulmones.
Mira, aquí antes había palacios,
manos y jardines, piernas, reyes,
saliva y columnas, bajos relieves
y gemidos muy altos, pechos.
Los persas fueron un imperio.
También nosotros.
Bienvenida sea la pérdida.
Esto significa que existió,
así como la ropa es el molde
que atrapa el hueco que fue cuerpo
y acaricias la espalda que ya no está.
Caen dientes y ruinas con caries
de una boca que reía pletórica,
así, así reíamos nosotros
y perdonamos la alegría de los turistas
que se inmortalizan al lado del arco
de un triunfo que se ha sido vencido.
A ciertos recuerdos les crecen estatuas.
Bienvenido sea un último beso
que sella para siempre las bocas,
impenetrables tumbas del Tesoro
en la pared rocosa del rostro.
3
¿Persépolis fue la capital de un imperio?
Sí.
¿Persépolis cayó?
Sí.
¿Alejandro Magno la arrasó?
Sí.
Y no.
Caer de forma tan majestuosa
no es caer, sino levantarse
hacia dentro.
Persèpolis
1
Persèpolis va ser la capital d’un imperi?
Sí.
Persèpolis va caure?
Sí.
Alexandre el Gran la va arrasar?
Sí.
I no.
2
Benaurats els qui es dobleguen
perquè humils abaixen el cap
com si volguessin sentir
el fluir de l’aigua.
Sortós qui sap que viure
és aprendre a ofegar-se
més d’una vegada
més d’una vegada
en un mateix riu,
fins que li creixin nous pulmons.
Mira,aquí hi havia palaus, mans
i columnes, cames, reis, saliva
i jardins, baixos relleus i gemecs, pits.
Els perses van ser un imperi.
També nosaltres.
Benvinguda sigui la pèrdua.
Això significa que va existir
talment la roba fa de motlle,
atrapa el cos que l’omplia
i acaricies l’espatlla que ja no hi és.
Cauen dents i runes corcades
d’una boca que reia pletòrica,
així, així rèiem nosaltres
i perdonem les rialles dels turistes
que s’immortalitzen ben bé al costat
de l’arc d’un triomf que s’ha desfet.
A certs records els creixen estàtues.
Benvingut sigui un últim petó
que segella per sempre les boques,
impenetrables tombes del Tresor
a la paret rocosa del rostre.
3
Persèpolis va ser la capital d’un imperi?
Sí.
Persèpolis va caure?
Sí.
Alexandre el Gran la va arrasar?
Sí.
I no.
Caure de forma tan majestuosa
no és caure sinó alçar-se
cap endins.