Buscar

Revista de Poesía y Arte ISSN 2735-7627, Año 5. Nº11, junio 2025

Casi

Un detalle es la boca pequeña

de un hecho grandioso, pero tímido.

Un gorrión ensaya sus trinos,

esto es un detalle. 

Las ventanas de una casa abandonada

no miran hacia fuera, sino hacia dentro:

esto no es un detalle, es una tristeza

que no sabe cómo desahogarse.

Algún hecho grandioso se repliega,

palidece, tiene frío, te espera.

Unas iniciales bordadas en un cojín:

esto es un detalle.

Y despertar con las iniciales grabadas

en la mejilla: esto será un recuerdo.

Un detalle es una boca pequeña,

y una boca pequeña aprende a hablar

muy, muy de cerca, por ejemplo:

“No se ve la totalidad de la persona

hasta que se aleja y se percibe minúscula

como un sutilísimo matiz en el paisaje,

el punto final que contiene todo el texto.”

Quasi

Un detall és la boca petita

d’un fet grandiós, però tímid.

Un pardal assaja els seus refilets:

això és un detall.

Les finestres d’una casa abandonada

no miren cap enfora, sinó cap endins:

això no és un detall, és una tristesa

que no sap com dir-ho.

Algun fet grandiós es replega,

s’esllangueix, té fred, t’espera.

Unes inicials brodades en un coixí:

això és un detall.

I llevar-se amb les inicials aferrades

a la pell: això serà un record.

Un detall és una boca petita,

i una boca petita aprèn a parlar

molt a prop, per exemple:

«No es veu la totalitat de la persona

fins que s’allunya i esdevé minúscula,

un matís imperceptible en el paisatge,

igual que un punt final conté tot el text».